Catalunya acaba de demanar el " RESCAT", sembla una paraula que combini molt amb catalunya, tenim el pla inunCAT, el FocCAT, i ara el resCAT.
De fet es una paraula maleïda, com si el problema fos la paraula, la paraula rescat te els mateixos efectes que la paraula Cancer i sembla que siguí millor no dir-la.
Peró el fet es aquest, Catalunya no pot fer front el pagament de la seu deute, millor dit el govern no pot pagar els interesos de la deuta, sembla que es pitjor deixar de pagars els bancs que deixar sense serveis els ciutadans.
Sembla que els governs , aquest i els anteriors, han estirat mes el braç que la màniga, s'han endeutat sense pensar que la situacions de bonança que es vivia era irreal, que no tenia uns bons fonaments i un cop el miratge s'ha esvaït, a quedat la deute.
S'han construïts infraestructures, s'ha donat serveis, etc que ara no es poden mantenir, abans amb les condicion normal, tampoc es podien tenir, però gracies a la bombolla immobiliari i l'auge econòmic que va produït, si que es va poder.
També s'ha de dir que les dues condicions son excepcionals, una per bona i l'altre per dolenta.
Peró realment el problema ve de bastant més lluny, de fet desde el 1714, per ser més exactes desde el 1715 amb el decret de nova planta i la castellanització de Catalunya.
Peró no es necesarri anat tant lluny, es poden quedar amb el 1978 amb la Constitució Espanyola .
En aquest document i en el seu desenvolupament, que es més important que la pròpia constitució.
S'estableix la divisió territorial espanyola , en províncies i municipis. UI!!! on son les comunitats autònomes??, es que en un principi no es van preveure, però degut a les demandes de Catalunya i Euskadi, es va decidir fer "Café para todos" i ara estem aixi.
Uf, Quina entrada més llarga, és nota que havien ganes ;-), encara no hem entrat gaire, però millor deixar-ho per una nova entrada.
Bas
De fet es una paraula maleïda, com si el problema fos la paraula, la paraula rescat te els mateixos efectes que la paraula Cancer i sembla que siguí millor no dir-la.
Peró el fet es aquest, Catalunya no pot fer front el pagament de la seu deute, millor dit el govern no pot pagar els interesos de la deuta, sembla que es pitjor deixar de pagars els bancs que deixar sense serveis els ciutadans.
Sembla que els governs , aquest i els anteriors, han estirat mes el braç que la màniga, s'han endeutat sense pensar que la situacions de bonança que es vivia era irreal, que no tenia uns bons fonaments i un cop el miratge s'ha esvaït, a quedat la deute.
S'han construïts infraestructures, s'ha donat serveis, etc que ara no es poden mantenir, abans amb les condicion normal, tampoc es podien tenir, però gracies a la bombolla immobiliari i l'auge econòmic que va produït, si que es va poder.
També s'ha de dir que les dues condicions son excepcionals, una per bona i l'altre per dolenta.
Peró realment el problema ve de bastant més lluny, de fet desde el 1714, per ser més exactes desde el 1715 amb el decret de nova planta i la castellanització de Catalunya.
Peró no es necesarri anat tant lluny, es poden quedar amb el 1978 amb la Constitució Espanyola .
En aquest document i en el seu desenvolupament, que es més important que la pròpia constitució.
S'estableix la divisió territorial espanyola , en províncies i municipis. UI!!! on son les comunitats autònomes??, es que en un principi no es van preveure, però degut a les demandes de Catalunya i Euskadi, es va decidir fer "Café para todos" i ara estem aixi.
Uf, Quina entrada més llarga, és nota que havien ganes ;-), encara no hem entrat gaire, però millor deixar-ho per una nova entrada.
Bas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada